Les paraules 'acords' i 'ruptures' volen ser la síntesi de la distància recorreguda per les lletres catalanes des del començament del segle xx fins ara. Tot travessant la poquesa posterior a la Guerra Civil, recorren un camí que s'estén per l'assumpció de la contemporaneïtat, les vicissituds polítiques i la relativa normalitat actual. A tall de panoràmica, els tres treballs inicials, 'La llengua en la generació dels setanta' i 'De l'Elogi a la paraula, de Joan Maragall, a Llibertat i sentit, de Lluís Solà' fan un tràveling sobre el mapa poètic de la modernitat i paren atenció en les seves modificacions estètiques. En tots ells, s'hi posa de manifest l'especificitat de la poesia catalana dins les literatures europees per la importància que la llengua hi té. D'altra banda, els altres cinc assaigs, en qualitat de primers plans, analitzen l'obra poètica d'autors eminents de la lírica actual: Josep M. Llompart, Jaume Pérez Montaner, Antoni Ferrer, Jaume Pont i Maria-Mercè Marçal.

El mes de desembre de 1936 un militant del POUM manifestava que 'És molt difícil, des de la rereguarda, formar-se una idea de les necessitats i els problemes del front. Per més que rebeu impressions directes, per més que us expliquin detalladament fets i us contestin totes les vostres preguntes, no sabreu què és el front, com es viu al front ni què s'hi necessita'. Ara, transcorreguts gairebé noranta anys, acompanyats amb el testimoni que ens han facilitat molts milicians, milicianes i soldats, hem recorregut els fronts on van combatre per a conèixer una mica més el poc que sabíem de la seva vida a la primera línia de foc.

L'estructura de les unitats: cadascuna comença amb la presentació d'un instrument i la seva família, seguida de cançons i exercicis i es tanca cada unitat amb una audició en la qual es presenten alguns detalls de la vida i l'obra d'un compositor. En les unitats set i vuit es fa un repàs de tots els continguts treballats en les anteriors. Els continguts centrals els treballem a partir de la cançó tradicional i popular, amb temàtica i música apropiades al desenvolupament i a la maduresa dels alumnes destinataris d'aquest material. Les melodies adreçades al professorat estan escrites en tonalitats adequades a la veu infantil; les destinades als alumnes per al treball de la lectura i l'escriptura, es presenten amb una tipografia i mida de fàcil lectura i en tonalitat de Do M. Les notes treballades en lectoescriptura són del DO 3 al LA 3, però en la darrera unitat hi incorporem l'escala de Do M, per tal de poder ampliar el repertori amb cançons d'àmbit d'octava i per tenir el context harmònic de les cançons treballades. També proposem el codi de colors de les notes com un recurs més per a reforçar l'aprenentatge del nom i de la situació de les notes al pentagrama. Hem replantejat el 'Quadern d'exercicis' com a resum o ampliació d'activitats de cada unitat, pensades perquè l'alumne pugui treballar amb la mínima intervenció docent, de manera individual o en petits grups de treball. A cada unitat del llibre trobareu un símbol que us referencia a la pàgina del 'Quadern d'exercicis' on practicar els nous elements. Al final del llibre trobareu les indicacions per ballar les danses que es proposen a cada unitat.

Amb aquest nou llibre de 2n donem continuïtat a la programació del llibre de 1r, que recull les arrels del Mètode Ireneu Segarra, tenint en compte aspectes d'altres corrents pedagògics. Partim de la veu com a instrument principal i és a través de la cançó que desenvolupem el treball musical. Amb aquest objectiu hem mantingut algunes de les cançons populars presents en l'anterior edició, ja que ens sembla important preservar el repertori i el patrimoni tradicional, sense oblidar les cançons d'Ireneu Segarra. També hem tingut la necessitat de crear algunes cançons per tal de treballar característiques rítmiques o tonals noves i, així, enriquir l'experiència d'aprenentatge de l'infant. El llibre està repartit en 8 unitats i a cadascuna hi trobareu: · La presentació d'un instrument i la seva família o context · Una cançó principal a partir de la qual treballem diferents continguts o sabers, a més d'altres cançons que complementen o repassen aquests temes. · Diferents exercicis de ritme, lectura, oïda o escriptura · La presentació d'una dansa de procedències diverses · Algunes propostes d'activitats de moviment corporal o acompanyaments instrumentals simples · Una audició amb la qual es presenta un compositor i una obra musical Al final del llibre hi ha un 'Quadern d'exercicis' amb activitats que complementen cada una de les 8 unitats. I, a més, hi trobareu les indicacions per ballar les danses que es proposen a cada unitat. Desitgem que trobeu en aquest material un suport pedagògic ric, engrescador i valuós, que us permeti crear vivències musicals significatives amb els vostres alumnes.

Pere Nicolau és un petit aprenent de cuiner que entra al servei del rei Jaume I i s'embarca cap a la conquesta de Mallorca. Un dia que el rei estava afamat, li demana que li cuini alguna cosa per menjar. Poc s'imaginava el cuineret les conseqüències que tindrien les sopes especials que va preparar al rei Jaume i com el va ajudar a conquerir un regne al mig del mar. Una aventura emocionant per als nens i nenes a partir de 8 anys!

Aquest llibre vol posar a l'abast del públic no especialitzat l'Evangeli de Marc. Per aquest motiu, l'autor ha volgut situar-se des de la perspectiva de l'evangelista Marc i analitzar la manera com, des de la seva condició de cristià de la segona hora, ha volgut compartir amb els seus lectors la bellesa de l'Evangeli i la força del missatge de Jesucrist. Es tracta d'una història volgudament imaginativa, que se cenyeix, per una banda, als resultats de l'actual investigació bíblica, però, per l'altra, es proposa ser de lectura amena i fàcil. L'anàlisi de com les idees de l'autor del segon Evangeli passen a convertir-se en text, aporta la possibilitat d'una lectura més enllà del verset i del fragment, als quals tan acostumats estam els cristians. Així, la naturalesa del segon Evangeli com a obra literària de categoria, que ha estat capaç de superar l'erosió del temps, mostra la seva unitat interna, revela el pla segons el qual ha estat concebuda i possibilita una aproximació més d'acord amb les intencions de Marc en escriure'l. Esperem que la lectura d'aquest llibre serveixi per estimar més i entendre millor la Bona Nova de Jesucrist, tal com la visqueren els seus primers testimonis.

Aquest llibre és un reflex de com l'autor entén la ciència i la cultura; beu de la seva experiència de mig segle com a professor universitari, investigador, gestor de revistes científiques i com a president de la primera institució acadèmica del país, l'Institut d'Estudis Catalans. Hi tracta de l'ensenyament en general i el de la ciència, la recerca científica, la divulgació de la ciència, la ciència i la política i la relació entre la ciència i la cultura. A través d'aquestes pàgines, Joandomènec Ros ens vol transmetre que la ciència forma part de la cultura, i no considerar-ho així ens fa més pobres intel·lectualment. 'La recerca [...] és exploració, joc i reflexió alhora, aplicats a cada punt de l'ordit i de la trama. [...] És una aventura no totalment imprevisible, rara-ment gratuïta i amb una positiva qualitat d'addicció' (Ramon Margalef).

La Legenda aurea és una col·lecció de vides de sants i festivitats eclesiàstiques compilada pel frare dominic Jacobus de Voragine en el segle XIII. Va circular per tot Europa en milers de còpies manuscrites i va ser traduïda en diferents llengües. La traducció catalana es conserva en diversos manuscrits datats entre la fi del segle XIII i el XV i en diverses edicions del segle XVI. El còdex N-III-5 conservat a El Escorial és el més antic d'una de les dues branques de la traducció. Aquest tercer volum conté quaranta-un capítols més, des de l'episodi de la trobada de la Vera Creu fins al capítol dels sants Simplici i Faustí. Incorpora, a més, unes quantes vides que Voragine no va incloure en l'obra en llatí, com la de santa Clara, fundadora de l'orde de les Clarisses, o les de sant Antoni framenor, sant Ponç, santa Quitèria i les d'altres sants amb molta tradició en els territoris de parla catalana, com sant Feliu i sant Cugat. Destaquen especialment els capítols dedicats a santes de vida atzarosa, ben atractius des del punt de vista narratiu, com les santes transvestides (santa Marina i santa Teodora) o el de santa Maria Magdalena, la pecadora que va redimir Jesús. No hi manquen sants de gran transcendència en el territori peninsular, com l'apòstol sant Jaume.

L'apicultura tradicional ha comptat al nostre país amb un passat mil·lenari. Fins a l'arribada del segle XX, la producció de mel i cera va respondre a necessitats físiques i culturals que varen ajudar a donar personalitat a aquesta pràctica. El conreu de les abelles sempre ha estat un tipus de ramaderia especial, perquè la seva propietat és molt difícil d'individualitzar. D'aquí que la seva explotació -en forma de mel, de cera o d'altres productes menors- s'acompanyés d'altres mostres culturals diferents. Les cultures de les abelles pretén ser un compendi de tots aquests elements culturals, primer de tot des d'un punt de vista de l'explotació, però també des d'un punt de vista exclusivament cultural.